Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en El Vendrell por 160€ (Tasas e iva incluídos). Para viviendas de superficie inferior a 200m2.

Cédula de Habitabilidad en El Vendrell : 120€. Precio final.

Certificado Energético en El Vendrell : 90€. Precio final.

Para un presupuesto detallado, introduciendo provincia, población y documento que necesita, acceder aquí: certicedula.com

Para más información sobre Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en poblaciones de la Costa Daurada, pueden consultar los siguientes enlaces:

Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en Calafell
Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en Cunit
Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en Tarragona

Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en El Vendrell

Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en Torredembarra

Cuando se realiza una compra-venta o un alquiler es necesario que la vivienda disponga de la Cédula de Habitabilidad y el Certificado Energético. En esta entrada del blog, analizaremos la situación inmobiliaria en el núcleo urbano de El Vendrell y otros temas relacionados con los informes técnicos de Cédula y Certificación energética.

La villa de El Vendrell es la capital del Baix Penedés, en la provincia de Tarragona. Su población es de 35.000 habitantes, aproximadamente. El Vendrell consta de un núcleo urbano y de varios barrios y urbanizaciones, ocupando un amplio territorio.

Los barrios marítimos más importantes son Coma-Ruga y Sant Salvador. La mayoría de las viviendas de estos barrios se utilizan como segundas residencias. En el caso de los locales, algunos de ellos solo están operativos los meses de verano.

Las urbanizaciones están formadas por viviendas unifamiliares. Muchas de ellas se utilizan como segunda residencia, siendo el porcentaje inferior a los núcleos marítimos.

También es conocido el núcleo adherido de Sant Vicenç de Calders, que da nombre a la parada de la estación de tren de la línea de la costa.

El casco urbano de El Vendrell, formado en su mayoría por edificios plurifamiliares, consta de primeras residencias utilizadas, en un elevado número de casos, como “viviendas dormitorio” por sus propietarios, que trabajan en Barcelona y solo regresan a El Vendrell por las noches.

La vivienda en El Vendrell

La comarca del Baix Penedés ha basado gran parte de su economía en la construcción y el turismo. Desde el inicio de la crisis financiera el sector de la construcción en El Vendrell ha experimentado un gran declive, dando lugar a la tasa más elevada de paro de toda Cataluña. El negocio inmobiliario se ha visto gravemente afectado, dejando a la mayoría de promotores con importantes problemas financieros, y haciendo desaparecer un sinfín de inmobiliarias.

En la actualidad, el negocio inmobiliario se ha reconducido al sector de los alquileres (tanto turísticos como de primera residencia) aunque en los últimos meses se ha comprobado un ligero aumento de las transacciones de compra-venta.

Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en El Vendrell

En los barrios marítimos de Coma-Ruga, Sant Salvador y el Francás, es donde se registra mayor número de alquileres. En estos barrios predomina la tipología edificatoria de edificio de viviendas con zona comunitaria (piscina, jardín, zona de juegos, pista de tenis). Estas características, unidas a la cercanía a la playa y a la proximidad a ciudades como Barcelona (tanto en coche como por tren), convierten a estos barrios en ideales para disfrutar del periodo estival. El alquiler de las viviendas en los barrios marítimos suele ser de tipo vacacional (por semanas) o anual. En ambos casos, se debe solicitar la Cédula de Habitabilidad y el Certificado Energético para poder formalizar el alquiler y registrarlo de forma oficial.

El papel de las inmobiliarias

El propietario de las viviendas utilizadas como segunda residencia, tanto como alquiler vacacional como anual, acostumbra a vivir alejado de la vivienda objeto de alquiler, por lo que le resulta muy difícil gestionar el proceso de alquiler: como enseñar la vivienda a los futuros inquilinos, concretar una cita para firmar el contrato, registrarlo, ocuparse de recoger llaves y entregarlas al siguiente inquilino, etc.

Las inmobiliarias ofrecen al propietario los servicios antes especificados permitiendo al propietario disfrutar de los ingresos del alquiler sin necesidad de desplazarse continuamente hasta la vivienda. Las inmobiliarias acostumbran también a gestionar la Cédula de Habitabilidad y el Certificado Energético con su arquitecto de referencia.

En Certicedula colaboramos con un gran número de inmobiliarias de los barrios marítimos. Cuando un propietario decide alquilar su vivienda vacacional, contrata una inmobiliaria para realizar todas las gestiones. Las inmobiliarias, antes de publicitar la vivienda, deben tener la Etiqueta energética de dicha vivienda y, también, asegurarse de que la Cédula de Habitabilidad estará vigente para el día de la firma del contrato. El agente inmobiliario se pone en contacto con nosotros para concertar una visita a la vivienda y realizar la inspección y toma de datos necesaria para realizar los informes de Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético. De esta manera el propietario no ha de desplazarse hasta el apartamento.

Cédula de Habitabilidad y Certificado Energético en la Costa Daurada

En otros municipios de la Costa Daurada, como Calafell o Torredembarra, se repite la misma casuística que en El Vendrell. En los núcleos urbanos predomina la primera residencia y en los barrios marítimos, el alquiler turístico de segunda residencia.

En la capital, Tarragona, el alquiler y la compra se realizan generalmente para primera residencia, como suele ocurrir en las ciudades de cierto tamaño aunque, como en este caso, estén tan cercanas a la playa.

Municipios de menor población, como Cunit o Cubelles, cuentan con una oferta inmobiliaria destinada a la segunda residencia.

En algunas ocasiones, la segunda residencia compite con la oferta hotelera, como en los municipios de Cambrils o Salou.

Las poblaciones de interior basan su oferta inmobiliaria en pisos y casas de primera residencia.

En Certicedula realizamos la Cédula de Habitabilidad y el Certificado Energético en todos los municipios de la Costa Daurada. La forma de trabajo con las inmobiliarias es la misma que con las agencias de El Vendrell. También trabajamos directamente con el cliente particular, que decide poner su vivienda en venta o alquiler. En ese caso, el propietario se pone en contacto con nosotros y concertamos una visita de la vivienda. Conocedores del alto número de viviendas destinadas a segunda residencia y que sus propietarios tienen fijada su primera residencia en una ciudad diferente, y únicamente se desplazan a la segunda residencia los fines de semana, en Certicedula nos adaptamos a la disponibilidad del cliente. En los casos que sean necesarios, podemos realizar las visitas a última hora de la tarde del viernes o a primera hora de la mañana del sábado.

Este verano en Certicedula celebramos un logro muy especial: ¡hemos alcanzado los 10.000 expedientes tramitados desde que comenzamos nuestra andadura el 14 de febrero de 2016! Es un hito que no podríamos haber alcanzado sin el esfuerzo, dedicación y profesionalismo de todo nuestro equipo y colaboradores, y, por supuesto, sin la confianza de nuestros clientes.

A lo largo de estos años, hemos trabajado incansablemente para ofrecer un servicio de calidad en cédulas de habitabilidad y certificados energéticos por casi toda Cataluña. Nos enorgullece decir que nuestra seriedad, puntualidad y el compromiso de entregar cada expediente de forma correcta y en el tiempo acordado, son valores que nuestros clientes reconocen y valoran.

Además, uno de los factores clave de nuestro éxito es la transparencia de nuestra web. A diferencia de otras plataformas que generan confusión con sus precios, en Certicedula todo es claro desde el primer momento: el presupuesto es automático y sin sorpresas. Nuestros clientes no pierden tiempo rellenando formularios innecesarios o haciendo llamadas para saber cuánto les costará el servicio. La eficiencia es nuestra identidad.

Queremos aprovechar esta oportunidad para agradecer sinceramente a todos los colaboradores que han sido parte de este camino, y a nuestros clientes, que continúan confiando en nosotros año tras año.

¡Gracias por formar parte de este viaje! Seguimos comprometidos en ofrecer el mejor servicio posible para todos vosotros.

Quan un habitatge ha estat sotmès a una rehabilitació, s’ha d’aplicar una normativa específica segons el tipus d’intervenció. El procediment per demanar la Cèdula d’Habitabilitat en habitatges rehabilitats és diferent dels casos on no hi ha hagut rehabilitació.

Què es considera Rehabilitació?

Les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habilitat queden regulats al Decret 141/2012. L’annex 4 d’aquest decret és el que disposa les condicions d’habitabilitat dels habitatges resultants de rehabilitació o gran rehabilitació.

La definició de Rehabilitació i Gran Rehabilitació la trobem a l’article 3.g i 3.h de la Llei del Dret a l’Habitatge:

3.g) Rehabilitació: el conjunt d'obres de caràcter general que, sense modificar la configuració arquitectònica global d'un edifici d'habitatges o un habitatge, en milloren la qualitat pel que fa a les condicions de seguretat, funcionalitat, accessibilitat i eficiència energètica.

3.h) Gran rehabilitació: el conjunt d'obres que consisteixen en l'enderrocament d'un edifici salvant-ne únicament les façanes o constitueixen una actuació global que afecta l'estructura o l'ús general de l'edifici o l'habitatge rehabilitat.

Quins són els tipus de Rehabilitacions i Grans Rehabilitacions?

A l’apartat 1, de l’Annex 4, del Decret 141/2012, es defineixen els diferents tipus de rehabilitacions i grans rehabilitacions, que van de l’A a l‘I.

Grup A: En aquest cas, s’enderroca l’edifici i es mantenen les façanes.

Grup B: Es canvia l’ús de tot l’edifici, creant habitatges nous.  Per exemple, un edifici d’oficines que es converteix en edifici d’habitatges.

Grup C: Es canvia l’ús d’una superfície igual o inferior al 50% de l’edifici, creant habitatges nous. 

Grup D: Es canvia l’ús d’una superfície superior al 50% de l’edifici, creant habitatges nous. 

Grup E: Edifici on s’augmenta el nombre d’habitatges per divisió d’habitatges preexistents. S’ha de donar en la meitat dels habitatges de l’edifici o en menys de la meitat d’ells. Per exemple, quan un pis de grans dimensions es divideix en dos pisos.

Grup F: Edifici on s’augmenta el nombre d’habitatges per divisió d’habitatges preexistents. S’ha de donar en més de la meitat dels habitatges de l’edifici.

Grup G: En aquest cas, s’augmenta el nombre de plantes de l’edifici, donant lloc a habitatges nous.

Grup H: S’augmenta la superfície d’un habitatge existent, sense afectar a l’estructura. Per exemple, es tanca un balcó amb alumini, augmentant la superfície de l’habitatge.

Grup I: S’augmenta la superfície d’un habitatge existent, amb afectació de l’estructura. Pot tractar-se d’un augment de plantes o d’un augment de superfície en planta.

Grup J: Redistribució total de l’interior de l’habitatge sense modificació de la superfície.

Quina normativa han de complir?

Compliran el Decret 141/2012, Annex 1.

En alguns dels apartats podem trobar excepcions, que varien segons el grup al qual pertany la rehabilitació.

Què implica complir l’Annex 1?

Quan s’ha de complir l’Annex 1 del Decret 141/2012, significa que no estem demanant una Cèdula de Segona ocupació, sinó de Primera Ocupació de Rehabilitació. El procediment, la documentació a presentar i les taxes a pagar, són diferents. En el cas de la Cèdula de Primera Ocupació, s’ha de presentar documentació relativa a l’obra, les taxes són majors i la forma de presentació es fa a través de petició genèrica i no directament al servei de cèdules (molt més àgil). El tràmit, per tant, és molt més complex.

Documentació a presentar en cas de Cèdula de Primera Ocupació de Rehabilitació:

1. Sol·licitud de Cèdula d’Habitabilitat de Primera Ocupació i de Primera Ocupació de Rehabilitació.

Es tracta d’un document oficial que ha de ser emplenat per un tècnic. Aquest tècnic no té per què coincidir amb el tècnic responsable de l’obra, tot i que acostuma a ser el més habitual.

En aquest document es demana:

• Dades del sol·licitant: el tècnic que sol·licita la cèdula.
• Dades del promotor: el propietari de l’habitatge.
• Dades de la llicència d’obres (número de llicència, data de la sol·licitud, data de la concessió, número de comunicació prèvia a l’ocupació de l’habitatge i data de registre): la dona l’ajuntament.
• Dades dels tècnics (Número de col·legiació del director de l’obra i número de visat del seu col·legi, número de col·legiació del director de l’execució de l’obra i número de visat del seu col·legi): la faciliten els tècnics responsables de l’obra. 
• Dades de l’immoble: situació de l’obra.

    2. Comunicació prèvia a l’ocupació de l’habitatge.

Es tracta d’un document que envia l’ajuntament.

    3. Certificat final d’obres i habitabilitat.

Aquest document el realitzen els tècnics de l’obra.

   4. Original de la Relació de les Modificacions del Projecte (C.T.E. Annex II 3.3a).

Aquest document el realitzen els tècnics de l’obra.

   5. Original de la Relació dels Controls d’Obra i Resultats (C.T.E. Annex II 3.3b)

Aquest document el realitzen els tècnics de l’obra.

I si les obres s’han realitzat sense llicència ni projecte tècnic?

En principi, les obres realitzades amb una antiguitat superior a 6 anys, sempre que aquesta antiguitat sigui demostrable, es considerarà que qualsevol afectació legal haurà quedat prescrita, i no hauran de complir l’Annex 1, podent-se tramitar com una Cèdula de Segona Ocupació.

Per demostrar l’antiguitat, moltes vegades és suficient consultar l’històric de Google Earth, però en altres situacions s’ha de fer un certificat d’un tècnic acreditant l’antiguitat.

Quan no és demostrable l’antiguitat de la rehabilitació o aquesta s’ha realitzat en els últims 6 anys, el procés es complica. En alguns casos parlem d’obres “importants” realitzades sense llicència, com pujar una planta d’un habitatge. En ocasions més habituals, ens referim a obres on no s’acostuma a demanar llicència, com tancar un balcó amb alumini o enderrocar un envà i convertir una habitació en dues.

Segons el tipus d’intervenció, la solució pot ser diferent. En el cas d’obres que afecten l’estructura de l’edifici o que augmenten la superfície de l’habitatge a causa de la construcció (i no al clàssic tancament d’alumini del safareig), és recomanable la legalització de les obres.

En altres casos de menor importància, com el comentat tancament d’un balcó o la conversió d’un garatge en habitació, si el propietari no vol complicar-se en excés, és millor no comptabilitzar aquesta superfície “nova” de cara a la cèdula.

A Certicedula es tramiten Cèdules de Primera Ocupació de Rehabilitació?

No, nosaltres únicament realitzem Cèdules de Segona Ocupació (a més del certificat Energètic).

Quan ens trobem situacions en les quals s’ha de demostrar l’antiguitat a través de documents tècnics, oferim el nostre servei com a arquitectes per fer aquest informe, però el sol·licitant no té cap obligació de realitzar-ho amb nosaltres. És lliure de contractar aquest servei amb qualsevol altre tècnic.

El tècnic inspecciona un habitatge per comprovar que aquest compleix les Normatives d’Habitabilitat que es corresponen a la seva antiguitat. Posteriorment, envia una sol·licitud de Cèdula d’Habitabilitat al Departament d’Habitatge de la Generalitat. Aquesta sol·licitud va acompanyada per un document anomenat “Declaració Responsable d’Antiguitat”. Es tracta d’un document en el que, tal com indica el seu nom, una persona declara l’antiguitat de l’habitatge. Aquesta persona pot ser el propietari, el tècnic que ha fet la sol·licitud de cèdula o altres professionals, com gestors o administradors.

Quan els tècnics del Departament d’Habitatge reben la documentació (sol·licitud complimentada i Declaració responsable), comproven que les dades siguin correctes i, tot seguit, atorguen la cèdula. En algunes ocasions, sorgeixen dubtes sobre les dades que han rebut i envien una Notificació al tècnic demanant documentació extra.

Les Notificacions més habituals que reben els tècnics són:

• Sol·licitud d’un plànol de l’habitatge acotat i superficiat.
• Correccions o ampliacions de dades de l’habitatge.
• Demostració de l’antiguitat d’aquest habitatge.

En aquest últim cas, la Notificació incorpora el següent text:

“D'acord amb l'apartat 3 de l'article 35 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya pel qual es faculta  l'administració pública competent a verificar la conformitat de les dades que conté la declaració responsable, cal aportar la documentació expedida davant de fedatari públic sobre la que es fonamenta la declaració responsable presentada en aquest servei en relació a l'antiguitat de l'habitatge.”

Expressat amb un llenguatge més entenedor, a la Notificació es demana documentació legal que demostri des de quan aquest immoble és un habitatge. És important no confondre l’any de construcció amb l’any de “creació” de l’habitatge. Per exemple, un local pot tenir una antiguitat de 30 anys, però fa 10 anys es va fer un canvi d’ús a habitatge. La documentació a  aportar seria la de “Canvi d’ús”.

Demostrar l’antiguitat d’un habitatge no sempre és fàcil. L’any que apareix a la Referència Cadastral no és vàlid de cara a Habitatge. Tampoc serveixen les Escriptures o la Nota Simple, si en elles no apareix la data sol·licitada.

Per demostrar la veracitat de la data, hi ha una sèrie de documents admesos pels tècnics de la Generalitat. La següent llista és la que podeu trobar a la web d’Habitatge de la Generalitat:

• Primera inscripció registral de declaració d'obra nova. S’ha de demanar la Nota Registral Extensa al Registre de la Propietat. En aquest document es reflecteixen totes les inscripcions que s’han fet a la finca en qüestió.
• Escriptura pública on consti l'ús d'habitatge. Acceptació d'herències.
• Certificat municipal acreditatiu de l'antiguitat com a ús d'habitatge. S’ha de demanar a l’Ajuntament.
• Llicència d'obres o Plànols de llicència d'obres. Si el propietari no disposa d’ells, es pot demanar a l’Ajuntament.
• Plànols visats del projecte d'execució. Si el propietari no disposa d’ells, es pot demanar a l’Ajuntament.
• Certificat final d'obra visat. Si el propietari no disposa d’ells, és un document molt difícil d’aconseguir.
• Certificat del cadastre que justifiqui l'any des del qual consta amb l'ús d'habitatge. Es pot trobar a la web de Cadastre.
• Fotografia aèria de l'institut Cartogràfic de l'any de construcció i fotografia aèria actual (per comprovar que és la mateixa construcció). Vàlid només per unifamiliars. Es pot trobar a la web de l’Institut Cartogràfic.
• Full de cadastre OVC només per unifamiliars. Es pot trobar a la web de Cadastre.
• Altres documents expedits davant de fedatari públic.

Actualmente, más del 50% de la población humana vive en zonas urbanas, y la tendencia es que este porcentaje vaya en aumento.

Las áreas urbanas son una de las principales responsables de los problemas medioambientales que amenazan la tierra. Las ciudades contribuyen de forma considerable a la contaminación global y utilizan recursos en exceso. Por lo tanto, es necesario abordar estos problemas desde el mismo diseño de las ciudades.

Un poco de historia

Los primeros indicios documentados de la preocupación por la relación entre el ámbito natural y el artificial aparecen en las primeras ciudades romanas, como la de Timgad en el 100 d.C.

Los planteamientos del urbanista Vitruvio se mantuvieron sin grandes cambios durante dos milenios.

En el siglo XIX, la vida en las ciudades era de extrema insalubridad. La tendencia en aquel entonces era la de incorporar verde a las ciudades. Como ejemplo, el Plan de Reforma y Ensanche de Barcelona (Eixample), del ingeniero Ildefons Cerdà.

Durante la época del Movimiento Moderno, los urbanistas continuaron considerando que la naturaleza tenía la función de proporcionar el bienestar a los habitantes de la ciudad y la incorporaron a los diseños. Un ejemplo es la ciudad de Chandigarh, en la India, diseñada por el arquitecto Le Corbusier.

También se interesaron por el tema del asoleo y la ventilación natural, pero en ningún momento les preocupaba el agotamiento de los recursos.

Durante la década de los 50 y principios de los 60 se investigaron fuentes alternativas a las energías fósiles, como la energía solar, térmica, eólica, de las mareas u otros tipos de energías renovables. La fe en la tecnología no había hecho cambiar el enfoque de que la naturaleza podía ser explotada y utilizada en beneficio humano.

Fue a final de los 60 y principios de los 70, coincidiendo con el movimiento hippy, que comenzó un retorno a lo natural, inspirándose en las culturas orientales que encontraban esencial la armonía con la naturaleza para el bienestar humano.

La crisis del petróleo de los 70 hizo aumentar la preocupación sobre las fuentes energéticas entre los políticos y la sociedad en general. Se empezó a usar masivamente la palabra “ecología” en los medios de comunicación, lo que sirvió para concienciar a la población sobre la fragilidad del planeta Tierra. Paolo Soleri acuñó el término “arcología” (arquitectura+ecología) e inició la construcción de una comunidad solar libre de coches en Arizona (Estados Unidos), inspirándose en la arquitectura local tradicional de ciudades en el desierto.

El auge económico de los años 80 enfrentó el consumismo disparatado, a expensas de la naturaleza, con los ambientalistas, que ya eran bien conocidos (Jaques Cousteau, Greenpeace, la World Wild Life Fund WWL, etc.).

La primera cumbre mundial del medioambiente fue en el año 1992, en Rio de Janeiro, donde se reunieron 172 países. Fue entonces cuando el término “sostenibilidad” se extendió por todo el mundo. El punto de vista por fin cambió: la salud de la naturaleza pasaba a ser considerada como esencial para la humanidad.

A partir de este punto, empezó a considerarse el impacto de las ciudades sobre el entorno natural.

La actualidad

La tecnología ha permitido hacer un uso más racional de las fuentes de energía renovables y no renovables y ha servido para estudiar sistemas más eficientes de reciclaje, el recurso a fuentes alternativas de energía o, incluso, la creación de microclimas.

La definición original de la sostenibilidad de 1987 dice que “el desarrollo sostenible satisface las necesidades de la generación actual, sin comprometer la capacidad de las generaciones futuras para satisfacer las suyas propias”. Para abordar este tema, se define el capital a transferir de generación en generación. Este capital cuenta con tres componentes: el artificial (edificios e infraestructuras), el humano (ciencia y conocimientos), y el natural (aire puro, agua pura, diversidad biológica).

El ecourbanismo define el desarrollo de comunidades humanas sostenibles. Esta nueva disciplina articula las múltiples variables del diseño urbano, propiciando una visión integrada en la que acomoda las actividades humanas en un entorno cada vez más deteriorado.

En la década de los 90 se presentan multitud de proyectos innovadores alrededor del mundo. Los grandes temas que preocupaban a los urbanistas desde entonces son: movilidad, recursos, participación, comunidad, ecoresorts, revitalización y telepueblos.

• Movilidad

El vehículo privado provoca contaminación y congestión. Las nuevas propuestas dan preferencia al transporte colectivo, la bicicleta y el peatón. Las estrategias se basan en tejidos urbanos compactos con agrupación de usos (trabajo, vivienda, aprendizaje, consumo y ocio situados a poca distancia). El transporte colectivo solamente se justifica con una densidad de población suficientemente alta.

• Recursos

Los proyectos priorizan la elección de materiales ecológicos y reutilizables o reciclables, hasta llegar a un análisis del ciclo de vida del edificio.

Hasta ahora, los esfuerzos por reducir el consumo energético o para dirigirlo hacia fuentes de energía renovables se habían centrado básicamente en la escala del edificio (ventilación, orientación, aislamiento, paneles solares, etc.) dejando la escala urbana bastante relegada y perdiendo la posibilidad de ahorros energéticos a gran escala.

Los nuevos proyectos intentan optimizar el ciclo del agua y tocan temas como la segregación en aguas negras y grises, recogida y utilización de aguas pluviales, retención de aguas de escorrentía de las tormentas o la reposición del nivel freático.

• Participación

Los futuros habitantes podrán participar en el diseño de los edificios que habitarán. Pueden llegar a diseñar y construir sus propios hábitats.

• Comunidad

Los proyectos ponen especial énfasis en la creación de tejidos urbanos que apoyen, fomenten y nutran los lazos sociales, y favorezcan y estimulen la interacción entre las personas. En ellos se presta especial atención a los espacios públicos.

• Ecoresorts

Urbanizaciones turísticas que tienen en cuenta temas ecológicos.

• Revitalización

Restauración de zonas urbanas degradadas.

• Telepueblos

Las nuevas tecnologías de la telecomunicación han permitido nuevos modos de trabajo, educación y ocio no vinculados al desplazamiento físico. Se han desarrollado comunidades enteras en torno a telecentros de nueva creación ubicados fuera de las grandes áreas metropolitanas.

El document de Cèdula d’Habitabilitat passa a incorporar nous camps relacionats amb la superfície útil dels habitatges o allotjaments amb espais comuns complementaris.

La Resolució TER/3217/2023, de 15 de setembre, per la qual s'aprova el model de cèdula d'habitabilitat, s’ha publicat al DOGC el dia 21 de setembre. La Resolució produeix efectes des del mateix dia de la seva publicació.

Els motius de l’ampliació del contingut de la Cèdula serà donar resposta a les noves modalitats d’allotjaments amb espais comuns complementaris, introduïdes pel Decret llei 50/2020 de mesures urgents per estimular la promoció d’habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer.
 

El  Decret llei 50/2020  estableix la configuració jurídica dels allotjaments amb espais comuns complementaris per donar resposta a la demanda d'habitatge amb elements d'ús compartit i permetre desenvolupar noves fórmules d'habitatge de lloguer.

Coliving i Cohousing

Els espais comuns complementaris als quals es refereix el  Decret llei 50/2020   pertanyen a les dues tendències que s’estan imposant són el Coliving i el Cohousing.

Aquestes dues fórmules d’habitatge es basen en la interacció entre l’espai privat i el compartit. Existeixen petites diferències entre les dues:

• Espai i disseny

Al Coliving hi ha més espais compartits que en un Cohousing per tal d’afavorir la relació entre els habitants. Es tracta d’intercanviar coneixements, aprendre i enriquir-se amb idees i experiències d’altres companys. Al Coliving, els habitants amplien la xarxa de contactes i creen noves oportunitats de negoci.

• Comoditats

El Coliving compta amb més varietat i qualitat de serveis que el Cohousing, com zones de Coworking, etc.

• Durada de l’estada

El Coliving està pensat per residents ocasionals i, el Cohousing, per viure de forma permanent.

• Ubicació

El Coliving és un concepte urbà, mentre que el Cohousing busca més el contacte amb la natura.

• Habitants

Les comunitats del Coliving son molt específiques, mentre que el Cohousing admet major diversitat d’individus. Al Coliving viuen persones afins i troben serveis a la seva mida. Es crea un ambient propici per a l’emprenedoria, mitjançant l’intercanvi d’idees, coneixements i experiències. Entre els seus habitants trobem professionals liberals i nòmades digitals.

• Edat

El Coliving acostuma a ser l’estil de joves en la trentena. El Cohousing  és per persones grans o famílies.

• Gestió

En el model de Cohousing, la comunitat està planejada i gestionada pels mateixos residents.

Les tendències d’interiorisme fa temps que ens parlen d’espais oberts i versàtils. La flexibilitat en l’ús ens porta a espais indefinits i intercanviables. El confinament provocat pel Covid ha accelerat aquest procés i ens ha fet reflexionar sobre la forma d’habitar casa nostra. El menjador es pot transformar en un espai de treball, les habitacions en sales d’estar, el despatx en habitació de convidats. Aquests espais que ja no poden ser estàtics tampoc poden estar configurats amb els criteris tradicionals. Els habitatges han de respondre a les necessitats actuals modificant la seva configuració, permetent les transformacions durant el dia o al llarg del temps.

Moda vs. Lleis

La societat avança més ràpid que la burocràcia i les lleis. Parlo de tots els aspectes de la vida, i no només del tema que em pertoca. Ficats en una immersió gairebé absoluta en l’era digital, encara estem amb el papeleo i amb les llargues esperes quan es tracta de l’administració. Sembla que la màxima actual de la immediatesa als buròcrates no els afecta. Las cosas de Palacio van despacio.

Les normatives d’habitabilitat no contemplen encara les demandes de la societat. Continuen encorsetades en la manera de fer del segle passat. Els arquitectes hem de fer un gran esforç per adaptar les demandes dels clients a les normatives de l’habitatge. El client sovint ha de fer un sacrifici i acceptar algunes modificacions per tal que el projecte de casa seva pugui tenir llicència.  

L’Habitatge flexible

L’últim decret d’habitabilitat, del 2012, defineix l’Habitatge flexible:

com l’habitatge concebut de manera que faciliti la seva adaptabilitat a les necessitats canviants dels ocupants i que resti obert a la intervenció dels usuaris en la seva compartimentació. (Decret 141/12, Annex 1 Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció, Apartat 1, definicions)

Sobre la compartimentació dels espais, ens diu:

3.3.2 La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris de flexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació obligatòria de caràcter fix consistent en l’equip de cuina i les cambres higièniques, els elements que tinguin una funció estructural o siguin elements comuns a l’edifici i els que conformin el tancament amb l’exterior. (Apartat 3 Requisits d’habitabilitat exigibles als habitatges, 3.3 Compartimentació)

Aparentment sembla que l’última llei d’habitabilitat té en compte l’adaptabilitat de l’habitatge. En principi, l’arquitecte podria projectar habitatges on els usuaris puguin adaptar la distribució a les seves necessitats. A l’hora de la veritat, la rígida definició de les estances d’un habitatge no dona marge d’actuació a l’arquitecte i la suposada flexibilitat és molt difícil d’aconseguir.

Aquesta rigidesa es veu reflectida en el document últim de la Cèdula d’Habitabilitat, on, a més de certificar el bon estat de l’habitatge, ens informa de les estances del pis o la casa, definits segons uns paràmetres propis de les distribucions clàssiques, on el concepte de flexibilitat no té cabuda.

Les estances a la Cèdula d’Habitabilitat

El document de la Cèdula d’Habitabilitat especifica el tipus i el nombre de peces d’un habitatge. Les peces poden ser Estar-Menjador (EM), Cuina (C), Habitació (H), Cambra Higiènica (CH), Estar-Menjador-Cuina (EMC) i Altres Peces (AP). Les habitacions es divideixen en funció dels metres quadrats, resultant Habitacions entre 5 i menys de 8 m2, Habitacions entre 8 i menys de 12 m2 i Habitacions de més de 12m2. El nombre d’habitacions de cada tipus dona el llindar màxim d’ocupació, que és el nombre màxim de persones que poden residir en aquest habitatge.

Els diferents decrets d’habitabilitat defineixen les característiques que ha de tenir cada peça. Les estances han de complir uns requisits per poder ser comptabilitzades com a com a un tipus de peça o un altre. Es tracta de criteris físics i no d’us. Per exemple, un espai inferior a 5m2 no es pot comptabilitzar com a Habitació encara que els propietaris li donin aquesta utilitat.

Els decrets d’habitabilitat estan comentats en diferents entrades d’aquest blog.

En un habitatge tradicional acostumem a trobar l’Estar-Menjador, la Cuina, una o dues Cambres Higièniques, Habitacions i Altres Peces, que poden ser el rebedor, passadissos o el safareig.

La Cèdula d’Habitabilitat i els espais flexibles

Imaginem una sala que de nit es transforma en dos dormitoris. O una planta diàfana gran on, a mida que es va necessitant en el temps, es van delimitant estances per crear habitacions. El document de la cèdula no contempla aquestes situacions. En el primer cas, la sala es comptabilitzaria con Estar-Menjador i les dues habitacions no sortirien. En el segon cas, el propietari hauria de fer una cèdula nova cada cop que fes una modificació.

Com perjudica aquest fet als usuaris?

La cèdula compleix la funció de certificar que l’habitatge compleix les normatives d’habitabilitat. Per una banda, l’habitatge ha d’estar en bon estat de conservació. Per l’altre banda, informa del número de persones que poden residir en aquest habitatge.

En moltes situacions el propietari necessita un llindar d’ocupació que sigui alt, com és el cas dels lloguers turístics. Aquesta rigidesa de les normatives pot fer que el nombre resultant d’usuaris sigui inferior al que realment l’habitatge pugui assumir, fet que obliga al propietari a llogar el seu habitatge a grups més reduïts i obtenir un guany inferior.

Si tornem al cas de la planta diàfana que es compartimenta en el temps, el fet d’actualitzar la cèdula amb cada modificació de la distribució suposaria una despesa en tècnics per part del propietari.

Altres idees de futur

Al segle passat s’imaginaven les cases del futur com espais híper-tecnològics. Sembla que es van acostar una mica, ja que la domòtica està força implantada a les nostres llars. També feien prediccions de grans espais oberts i lluminosos (les visions més optimistes). Altres visions més apocalíptiques apostaven per espais diminuts i decadents. Tots han encertat. La societat demana espais amplis, encara que aquests hagin de ser multiús o que s’hagin de sacrificar altres espais secundaris de l’habitatge, i l’economia marca  uns habitatges que cada cop són més reduïts.

Per una banda tenim habitatges ocupats per una o dues persones els quals, en alguns moments puntuals, han de donar cabuda a un nombre superior de persones. Es el cas dels pares divorciats, quan reben als seus fills. També pot ser el cas de les persones que viuen soles i, durant un temps, poden compartir el pis amb una parella, amics o un altre company per necessitats econòmiques.

L’habitatge del futur ha de donar resposta a aquestes necessitats. Un pare divorciat no té perquè tenir un pis tradicional de tres habitacions, on dues d’aquestes estiguin desocupades gairebé tots els dies del mes.

Amb el temps, els habitatges flexibles s’aniran imposant i ho faran més per necessitat econòmica que no pas per modes. Com he comentat abans, la crisi econòmica crònica que patim en aquest país junt amb la tendència del teletreball, ens porta a habitar pisos cada cop més petits on s’han de portar a terme activitats laborals i personals que han d’aprendre a conviure sense fer-se nosa. I l’única forma possible és un disseny interior de l’habitatge que faciliti aquest fet. Diguem-li flexibilitat, adaptabilitat o transformabilitat, i confiem en els tècnics, perquè això Ikea no ho arreglarà. 

L’Estat ha rebut de la UE el fons Next Generetion, l’objectiu del qual és la millora de la eficiència energètica en els habitatges, lluitant d’aquesta manera contra el canvi climàtic. La intenció és promoure la rehabilitació energètica, tot i que també poden finançar complementàriament la rehabilitació tradicional, com ara l’accessibilitat o la conservació d’edificis.

Qui pot demanar els ajuts?

Per a les subvencions de rehabilitació, l’ajuda la demanarà el propietari de l’habitatge.

Per als ajuts a la rehabilitació d'edificis o per als ajuts per al llibre de l'edifici, es faran càrrec les comunitats de propietaris.

Quines son les actuacions subvencionades?

Programa 3: obres o actuacions als edificis d'ús predominant residencial on s'obtingui una millora acreditada de l'eficiència energètica, amb especial atenció a l'envolupant edificatori en edificis de tipologia residencial col·lectiva, incloent els seus habitatges, i als habitatges unifamiliars.

Per exemple, la incorporació d’aïllament tèrmic a la façana.

Programa 4: actuacions i obres de millora de l'eficiència energètica als habitatges, ja siguin unifamiliars o pertanyents a edificis plurifamiliars.

Per exemple, la col·locació de plaques fotovoltàiques.

Programa 5:  impuls a la implantació i la generalització del Llibre d'edifici existent per a la rehabilitació, mitjançant una subvenció que cobreixi part de les despeses d'honoraris professionals per la seva emissió, així com el desenvolupament de projectes tècnics de rehabilitació integral d'edificis.

En aquesta entrada al blog no tractarem les característiques del Programa 5.

Quan es poden demanar?

Els terminis de presentació de sol·licituds és:

Programa 3: Ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edificis

Del 23 de maig de 2022 fins al 31 de desembre de 2023

Programa 4: Ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges

Del 7 de juny de 2022 fins al 31 de desembre de 2023

Quins son els requisits de les actuacions?

Programa 3

- Els edificis han de disposar, amb caràcter obligatori i prèviament a la sol·licitud de la subvenció, de l'informe de la inspecció tècnica de l'edifici (IITE).

- Seran subvencionables totes les obres i les actuacions de rehabilitació que tinguin per objecte la renovació del parc d'habitatge i d'edificis per millorar l'eficiència energètica, la descarbonització, la promoció de l'energia procedent de fonts  renovables.

- En quedaran excloses aquelles intervencions de rehabilitació que tinguin per objecte els canvis d'us de tot l'edifici i aquelles intervencions que tinguin per objecte l'enderroc de tot l'edifici existent mantenint-ne només les façanes.

- També quedaran exclosos els habitatges unifamiliars dedicats a l’ús turístic. La sol·licitud de qualsevol edifici unifamiliar comporta també la renuncia expressa d'efectuar activitats econòmiques per un període de deu anys des de la data de concessió de la subvenció, i en cas d'incompliment, serà procedent la revocació de la subvenció, amb el reintegrament de la subvenció abonada, més els interessos legals meritats.

- Serà requisit que les obres aconsegueixin una reducció d'almenys un 30% en l'indicador de consum d'energia primària no renovable referida a la certificació energètica i a més una reducció d'un 25% (en zona climàtica C) o d'un 35% (en zona climàtica D i E), de la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració.

- Seran subvencionables els costos de gestió inherents al desenvolupament de les actuacions i les despeses associades (despeses generals i benefici industrial), els honoraris dels professionals intervinents en la gestió i desenvolupament de les actuacions, el cost de la redacció de projectes, informe tècnics i certificats necessaris, les despeses derivades de la tramitació administrativa, i altres despeses generals similars, sempre que tots ells estiguin degudament justificats i amb el límit que correspongui per la quantia dels ajuts.

- El termini per a executar les obres per a la millora de l'eficiència energètica i sostenibilitat en els edificis que s'acullin a les ajudes d'aquest programa no podrà excedir de divuit mesos, comptats des de la data de concessió de l'ajuda. Aquest termini es podrà ampliar excepcionalment fins a vint-i-quatre mesos quan es tracti d'edificis o actuacions que afectin 40 o més habitatges.

- Disposar del projecte de les actuacions a realitzar o, pels casos que les actuacions no exigeixin projecte, una memòria tècnica.

- En ell cas d’edificis d’habitatges, les actuacions comptin amb l'acord de la comunitat de propietaris.

- Si la millora es situa entre un 30 i un 45%, el màxim de subvenció del cost d'actuació serà del 40%, amb un aquantia màxima de 6.300€ per habitatge o 56€/m2 d'un local. 

- Si la millora es situa entre un 45 i un 60%, el màxim de subvenció del cost d'actuació serà del 65%, amb un aquantia màxima de 11.600€ per habitatge o 104€/m2 d'un local.

- Si la millora es major del 60%, el màxim de subvenció del cost d'actuació serà del 80%, amb un aquantia màxima de 18.800€ per habitatge o 168€/m2 d'un local.

Programa 4

- Els habitatges pels que es sol·liciti el finançament han de constituir el domicili habitual i permanent del seus propietaris, usufructuaris o arrendataris en el moment de sol·licitar l'ajut.

- Son subvencionables aquelles actuacions realitzades en aquests habitatges, sempre i quan compleixin alguna de les següents condicions:

a) Reducció de la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració d'almenys un 7%.

b) Reducció del consum d'energia primària no renovable d'almenys un 30%.

c) Modificació o substitució dels elements constructius de l'envolupant tèrmica que compleixin amb els valors límits de transmitància tèrmica i de permeabilitat a l'aire de les taules 3.1.1.a i 3.1.3.a del CTE DB HE-1.

- Seran subvencionables els costos de gestió inherents al desenvolupament de les actuacions i les despeses associades (despeses generals i benefici industrial), els honoraris dels professionals intervinents en la gestió i desenvolupament de les actuacions, el cost de la redacció de projectes, informe tècnics i certificats necessaris, les despeses derivades de la tramitació administrativa, i altres despeses generals similars, sempre que tots ells estiguin degudament justificats i amb el límit que correspongui per la quantia dels ajuts.

- El cost mínim de l'actuació ha de ser igual o superior a 1.000 euros per habitatge.

- El termini per a executar les obres per a la millora de l'eficiència energètica i sostenibilitat en els habitatges que s'acullin a les ajudes d'aquest programa no podrà excedir de dotze mesos, comptats des de la data de concessió de l'ajuda.

- L'import de la subvenció serà del 40% del cost de l'actuació, amb un límit de 3.000 euros.

Com tramitar la subvenció?

La sol·licitud de subvenció, les corresponents declaracions responsables i els informes d'avaluació i idoneïtat administrativa i tècnica s'han de presentar i formalitzar telemàticament per mitjà dels formularis en línia

https://habitatge.gencat.cat/ngprograma3

https://habitatge.gencat.cat/ngprograma4

Com acreditar la millora en l’eficiència energètica?

Per acreditar aquest estalvi caldrà fer-ho a través d'un informe de justificació del compliment del requisit de demanda anual global de calefacció i refrigeració a partir del certificat d'eficiència energètica preexistent (abans de les intervencions que justifiquen l'estalvi de demanda) realitzat amb el mateix programa reconegut i la mateixa versió, i subscrit per tècnic competent.

El proceso de tramitación de una Cédula de Habitabilidad y un Certificado Energético es siempre el mismo: un técnico certificador, normalmente arquitecto, visita el inmueble para inspeccionarlo y tomar una serie de datos necesarios para realizar los informes. Posteriormente, realiza las solicitudes de ambos informes a la administración competente. En un breve periodo de tiempo, el técnico recibe los documentos definitivos y los entrega al propietario.

Existen varias páginas web donde anuncian la realización de la Cédula de Habitabilidad y el Certificado Energético sin necesidad de la visita del técnico al inmueble. En estos casos, el arquitecto realiza los informes de la cédula y el certificado sin inspeccionar la vivienda, certificando la habitabilidad de un inmueble que ni siquiera ha visitado.

Para el propietario de la vivienda este sistema parece tener muchas ventajas. La primera es el precio. El técnico certificador, al ahorrarse el tiempo y el gasto en el desplazamiento al inmueble, puede reducir considerablemente sus honorarios, por lo que al propietario pagará menos por los informes.

Cuando el propietario y/o el técnico tienen agendas apretadas u horarios incompatibles, el hecho de no tener que concretar un día y hora de visita puede simplificar considerablemente el proceso.

Ahora bien, ¿se están cumpliendo las normativas si se realizan los informes de Cédula y Certificado sin que un técnico haya inspeccionado la vivienda? La respuesta es no.

Tanto en la normativa de la Cédula de Habitabilidad como en la del Certificado Energético, la visita presencial del técnico es absolutamente imprescindible.

Una Cédula de Habitabilidad y un Certificado Energético que se hayan realizado sin visita del técnico no son válidos.

¿Y si la visita se ha hecho de forma virtual?

Algunos técnicos ofrecen la posibilidad de realizar una visita virtual, es decir, a través de la cámara del teléfono móvil. El propietario de la vivienda o alguien de confianza se encuentra en el inmueble esperando ser contactado por el técnico. Mediante videollamada se desplaza por el piso de forma que el técnico, desde su despacho, pueda observar la vivienda.

Este sistema parece estar en un punto intermedio entre no efectuar visita y realizarla presencialmente. Para asegurarnos de la legalidad de esta práctica, desde Certicedula contactamos con el departamento de Habitatge, encargado de otorgar las Cédulas de Habitabilidad, y con el Icaen, reaponsable de los Certificados Energéticos. Desde las dos entidades nos confirmaron que la visita del técnico siempre debe realizarse de forma presencial y que las visitas virtuales no son válidas.

¿Qué puede suceder si se han realizado los informes si visita o mediante visita virtual?

De cara al propietario, este tendrá unos informes realizados sin rigor. Las mediciones de la vivienda no serán precisas y el técnico, seguramente, habrá obviado muchos detalles relevantes para los informes.

Los resultados de los informes pueden perjudicar al propietario, por ejemplo, si la superficie adoptada es inferior a la real, o si la calificación energética está por debajo de la que debería haber obtenido si se hubieran tenido en cuenta todos los parámetros.

Para el técnico, si es descubierto, puede sufrir consecuencias legales. Y, a su vez, los informes que éste haya realizado sin visita, serán invalidados, hecho que también perjudicará al propietario de la vivienda.

Otro problema relacionado con estas prácticas es la respuesta de los técnicos a las solicitudes del departamento de Habitatge. De forma habitual, los técnicos de Habitatge envían notificaciones en las que se solicita documentación adicional, planos acotados de la vivienda u otro tipo de documentos. Los técnicos que no realizan visita al inmueble acostumbran a desvincularse en estas situaciones. Al no haber realizado mediciones del inmueble, no pueden aportar planos acotados. Tampoco pueden dibujar los planos de forma aproximada, ya que, en algunos casos, después de recibir los planos del técnico, desde Habitatge van a inspeccionar la vivienda y verían que las medidas reales no coinciden con las que dibujó el técnico. La notificación no sería contestada y, el cliente, nunca recibiría su cédula.

Por lo tanto, recomendamos contratar profesionales serios, que cumplan con las normativas legales referentes a la Cédula de Habitabilidad y el Certificado Energético.

En Certicedula siempre realizamos visita al inmueble, ya que nuestra intención es ofrecer el mejor servicio y realizar un trabajo de calidad.